SUPERVISIÓ


El Centre ha portat a terme la supervisió de diversos equips professionals: educadors del Col·lectiu infanto-juvenil, treballadors/es socials, cuidadors/es de la residència geriàtrica V. Bosch, educadors/es del taller de disminuïts psíquics COINRE, educadors/es de residències de disminuïts psíquics: pisos de Mossèn Anton, de Sant Bru i Residència de Pas Josep Padrós.

Els professionals dedicats a tasques assistencials poden patir diferents tipus de malestar causats per:
– Desajust entre objectius i resultats
– Excés d’expectatives dipositades en la Institució que, al no complir-se, generen frustració.
– Rivalitats i conflictes en el treball en equip.
– Excessiva implicació emocional amb els assistits.
– Conductes disruptives de difícil contenció
– Conflictes en la relació assistencial que desborden i angoixen

La supervisió institucional és un acord entre la institució i el psicoanalista, amb un temps i una freqüència delimitats, per abordar grupalment les dificultats experimentades en el desenvolupament de la tasca i en la relació amb els assistits.


Històricament, les primeres experiències de supervisió institucional van ser Grups Balint. Posteriorment els grups de supervisió es van anar estenent a tot tipus de professionals assistencials.
La supervisió institucional és encara un recurs poc conegut que d’entrada acostuma a crear recels i resistències.

Els professionals ens posem a la defensiva quan es tracta de parlar de la pròpia feina, sobretot d’allò que no va bé, que ens qüestiona i ens angoixa.
La nostra experiència, però, és que els professionals poden vèncer els temors inicials i acaben valorant un espai que els permet reflexionar, clarificar i trobar sortides a situacions de bloqueig