Com afrontar el dol durant el confinament
Tots estem vivint una situació molt complicada. La quarantena no ens permet sortir a passejar, a trobar-nos amb els amics per anar a sopar o realitzar exercici a l’aire lliure. Lamentablement tampoc ens permet acomiadar-nos de persones estimades que estan hospitalitzades i la malaltia els afecta greument. Per això hem publicat un conjunt d’entrades en el nostre blog que ens permetin reflexionar sobre alguns aspectes que ens poden ajudar a portar una mica millor aquest dol.
- Poder-nos acomiadar
Com no podrem anar a visitar al nostre familiar a l’hospital, haurem de poder fer-ho a través d’altres mitjans. Sovint en els hospitals, permeten la comunicació telemàtica a través de telèfon o de videotrucada per tal que el pacient hospitalitzat pugui parlar amb les persones que més estima. Sol·liciteu al personal del centre sanitari si això és possible i en quin horari es podria realitzar (recorda que pels professionals que estan treballant en els hospitals també són moments de molts d’estrès i no sempre poden respondre)
En cas que us pugueu comunicar, és important que tingueu present les següents qüestions:
- Aprofita aquesta trucada per fer arribar totes aquelles paraules afectuoses que li diries a la persona
- No et centris a dir tots els consells que se t’acudeixen, sinó en poder preguntar sobre com està, que li hagués agradat fer, que voldria dir a les persones properes, etc., i parlar-ne
- Pots suplir el contacte físic amb paraules, parlant de què faries si el tinguessis davant, per exemple agafar-li la mà, o fer-li una abraçada
- Com són moments difícils, potser no us surten les paraules. Tranquil, podeu estar en silenci i convertir-lo en un moment d’intimitat.
- Hauràs de respectar que pot ser la persona hospitalitzada no vulgui sentir a parlar de comiats o directament no vulgui posar-se en contacte amb vosaltres
- Si vols preguntar com està, intenta plantejar les preguntes obertes perquè el malalt pugui expressar-se lliurement, i escoltar tot el que tingui a dir
- Respecta també les emocions del malalt (ira, enuig, tristesa, etc.), perquè necessita poder expressar el que està sentint amb algú proper i de confiança
- No tinguis por a expressar les teves pròpies emocions i poder-les compartir
En cas que no sigui possible la comunicació, t’ajudarà a poder parlar amb el personal sanitari, en la mesura que aquests estiguin en disposició de poder-te concedir una estona. Els hi pots preguntar sobre el seu estat, i com l’estan atenent, o inclús demanar si és possible fer-li arribar una abraçada a través d’ells. I, si són els seus últims moments, també seria adient poder preguntar sobre com funciona el protocol un cop la persona ja no hi sigui. Paral·lelament, a casa i en la mesura que sentis que et pot ajudar, pots parlar amb algú proper per compartir la teva pena. També et pot anar bé escriure-li al teu familiar una carta que t’ajudi a expressar tot allò que li voldries dir, però que lamentablement per la situació en la qual vivim no és possible.
Albert Sanz Iglesias
Psicòleg sanitari col. 19941
