I el COVID persisteix
“Ja no puc posar la TV, passo taaant nervis amb el tema del Covid…”, em deia un pacient aquesta setmana.
Sortint de la sisena onada en que el número d’ amics amb Covid i els xats de pares de l’escola formen part dels memes, l’Omicron de les cançons de moda i els epidemiòlegs son els nous tertulians…. Què passa amb la gent que no té tants recursos personals per adaptar-se a conviure amb un virus que segueix inundant els hospitals i col·lapsant el nostre serveis sanitaris bàsics dia rere dia des de fa casi dos anys?
Un altre pacient m’explicava fa poc el conflicte que li suposa que els familiars vulguin reunir-se en cases i restaurants amb molta altra gent i ell no. O una jove pacient en la mateixa situació ahir em deia que les amigues insisteixen fins a enfadar-se i ella és la única del grup d’amigues que vol complir les normes! Una mare que em relatava avui que la seva filla jove era l’única del grup d’amics que conservava la mascareta posada i en cedir a la pressió dels companys finalment s’ha contagiat. O com alguns símptomes persistents li han canviat la vida després de la infecció.
Afortunadament, qui més qui menys va veient la manera d’anar sortejant la situació. Però quan la prudència esdevé por i les diferències d’opinió dolorosos conflictes convé demanar suport. Disposar d’un espai d’escolta activa i respectuosa pot ser d’utilitat fins que hom trobi una millor manera de ressituar-se.
Margarita Garcia Gil
Psicòloga col 13641 . Psicòloga General Sanitaria
Psicoterapeuta acreditada per la EFPA i el COPC
Psicoanalista
Centre d’Higiene i Salut Mental de Badalona
