La depressió

La depressió es motiu de consulta freqüent al nostre Centre i als serveis generals de salut.

Es caracteritza per una alteració persistent de l’estat d’ànim i de l’humor, que adquireixen una tonalitat de tristor, buidor, irritabilitat, manca de sentit de les coses, inclús de la vida.

Provoca apatia, inhibició, cansament, trastorn de la són. És com si faltessin els motius i les forces per tirar endavant. L’empenta per enllestir el dia a dia desapareix o queda molt minvada.

A vegades la persona coneix la causa, pot situar un fet o circumstància com a desencadenant i altres vegades, qui ho pateix està a les fosques  sobre el què ho pugui haver provocat.

Per això, hom distingeix dos tipus:

La depressió reactiva que, com el seu nom indica, es una reacció davant un fet que trasbalsa, generalment una pèrdua, una ruptura, una decepció profunda, fets que marquen un abans i un després, del qual la persona no acaba de sortir-se’n.

Enlloc d’una recuperació lenta es produeix un allargament en el temps,  un enfonsament progressiu. Aquesta manca de refer-se es el que distingeix la depressió del dol. El dol és també una reacció intensa i dolorosa davant la pèrdua d’un ésser estimat o d’un altre aspecte valuós com la salut o el treball. Del dol, amb penes i treballs -mai més ben dit-  la persona acaba recuperant-se.

En l’altre tipus de depressió, no es pot situar una causa clara, definida, per això se l’anomena endògena -que ve de dins- i acostuma a ser més insidiosa i greu, podent provocar un estat de profunda malenconia, un allunyament del món, un refús del contacte i d’ésser ajudat.

Per fer front a la depressió, el plantejament terapèutic es sempre ajustat a la situació de la persona, partint d’un diagnòstic precís. Indiquem el tractament psicoterapèutic, que pot anar acompanyat del tractament psicofarmacològic. En el casos de major intensitat, la conjunció dels dos medis resulta l’enfoc més efectiu.