Ens quedem a casa. Però junts millor.
Qui ens havia de dir fa poc menys de dos mesos que en aquest moment de vertiginós desenvolupament tecnològic la natura podia aturar-nos de cop i enviar-nos al cau.
En un primer moment la perplexitat o la negació dominen les converses _N’hi ha per tant? _No exageren una mica? Però poc a poc l’evidència s’obre pas i les xifres s’amunteguen sense vetlla. El silenci i els senglars prenen els carrers de la ciutat. Dintre el cau, les notícies posen la banda sonora a un llarg confinament que s’empassa vides humanes, projectes empresarials i celebracions.
En un segon moment, anem recuperant la poesia de les petites coses. El sol quan toca al balcó, les cartes i els escacs, la música, la catifa de ioga, l’escalf dels nostres, les mirades còmplices dels veïns a les vuit. Hem passat un dia més, al ralentir.
Passarà. Però no sense pèrdues.
La sacsejada emocional i econòmica ens travessa a tots. Incertesa. Neguit. Por. Dols. Què passarà amb totes aquelles persones “essencials”, contínuament exposades a la tensió de qui veu la vida i la mort jugar-se la partida als daus? O aquells qui per la seva personalitat o constitució psíquica no troben manera de reduir un neguit que se’ls abraona al damunt desestructurant el seu ordre de coses?
Passarà. I podrem reconstruir.
Com poder donar suport psicoterapèutic mentrestant? Es terreny abonat a la creativitat. Des del nostre centre estem acompanyant telefònicament i per videotrucada a totes aquelles persones que ho desitgen. Ens quedem a casa. Però junts millor.
Margarita Garcia Gil
Psicòloga sanitària col. 13641
