Xarxes socials i salut mental
L’ús de les xarxes socials ha incrementat exponencialment en els últims anys. Sí és cert, que aquest fet té aspectes molt positius però, quina és l’altra cara de la moneda?
Un estudi ha revelat que la xarxa social més nefasta en la salut mental (especialment en la població més jove) és l’Instagram.
En aquesta aplicació, ens bombardegen constantment d’una part esbiaixada i descontextualitzada de la realitat, una recopilació del “millors moments”. Imatges de perfecció i felicitat que ens poden despertar sentiments de frustració, ràbia, enveja o fins i tot depressió.
Visualitzar repetidament llocs paradisíacs, cases impol·lutes, menjars exquisits, cossos perfectes i frases enginyoses ens poden fer caure en la trampa de comparar-nos y pensar que no estem portant la vida que volem. Sense tenir en compte què hi ha darrera de tot aquest “postureig”. La vida de la persona conté molt més que això, conté avorriment, patiment o rutina.
Des de fa un temps, s’ha descrit un terme conegut amb les sigles FOMO “fear of missing out” (por a perdre’s alguna cosa). Es una preocupació excessiva basada en la necessitat de mantenir-se actualitzat, d’estar constantment pendent del que fan els demés, per tal de poder gaudir dels actes socials i altres esdeveniments i evitar perdre’s res.
La persistència en comparar-se amb la vida dels altres acaba afectant l’autoestima i l’autoimatge. Una gran varietat d’estudis han demostrat que la idealització de la imatge corporal acaba tenint un impacte molt potent en la salut mental de la població més jove, especialment dones, qui intenta perseguir a tota costa aquest ideal de bellesa, fins i tot passant per cirurgies innecessàries. No es estrany en medicina estètica sentir comentaris com “vull veure’m com en aquest filtre d’Instagram”.
L’enveja i la competició també està en primer pla en aquestes plataformes. Es tendeix a exhibir-se per aconseguir admiració, pensant que això alimentarà l’autoestima, però l’efecte que s’obté sol ser tot el contrari. Perquè sempre hi ha algú que sembla més feliç, més afortunat, més exitós, més carismàtic o que fa viatges més interessants. Al final s’acaba pensant que els altres tenen la vida més fàcil.
Els dos pols en la utilització de les xarxes socials els trobem, en primer lloc, en el que s’anomenen “seguidors passius”. Usuaris que no publiquen i que es dediquen només a contemplar el que fan la resta. I precisament, busquen i revisen les imatges que més els acaben perjudicant en el seu benestar. En segon lloc tenim els que en fan un us narcisista, aquells que publiquen contínuament, “selfies” i imatges d’èxit per tal de captar l’atenció i admiració del màxim nombre de seguidors. Eviten mostrar patiment, dolor o vulnerabilitat, per intentar retroalimentar el seu ego a través de la reacció de l’altre. Però mantenir-se en aquesta línia també té un cost.
És fàcil trobar a internet, trucs de com generar major enveja als teus seguidors o com aconseguir el màxim de “likes”. S’ha descobert que els famosos “likes” actuen com una droga per al cervell. Activen el nucli accumbens el qual secreta dopamina, igual que ho fa la droga per un toxicòman. I això esdevé un perill real en generar una addicció.
S’està començant a dedicar més temps en plasmar la imatge d’un moment idíl·lic que en gaudir del mateix. Realment hem de deixar que la nostra felicitat depengui d’una pantalla? Tan necessari és que els demés vegin que “som feliços”? Què és més important, ser feliç o semblar-ho?
Amelia Blasco Braso
Psiquiatra Col. Núm: 56311
